ACUPUNTURA
L'Acupuntura Xinesa, una de les especialitats de la medicina tradicional xinesa, consisteix en l'estimulació mitjançant la punció de determinats punts o àrees del cos amb el propòsit de regular l'homeòstasi interna.
Té el seu suport teòric en la medicina tradicional xinesa.
Molts dels seus mecanismes d'acció s'han comprovat a través del mètode científic.
La seva cobertura i eficàcia terapèutica són àmplies i té gran empatia amb la medicina moderna.
Els seus grans avantatges i nul efecte secundari, fan de l'Acupuntura Xinesa un procediment terapèutic reconegut per l'Organització Mundial de la Salut i s'ha incorporat al Sistema Nacional de Salut en diversos països.
L’antiguitat d’aquesta tècnica data de l'any 580 abans de J. C .
Les bases d'aquesta tècnica estan constituïdes fonamentalment per dues nocions importants:
- Noció d'Energia: T'chi, és la base de la filosofia i la medicina xinesa. Aquesta energia es caracteritza per l'alternança regular del 'Yin- pol negatiu, correspon a la matèria, l'aigua, el fred- i del Yang- pol positiu correspon a l'energia, el sol, el dia, el foc-. A aquesta concepció s'associa la teoria dels Cinc Elements; fusta, foc, terra, metall i aigua.
- Existència de zones cutànies privilegiades: La medicina xinesa descriu cinc òrgans (cor, pulmó, melsa, fetge, ronyons) i set entranyes (vesícula biliar, estómac, intestí prim, intestí gros, bufeta, i tres focus o zones de reescalfament).
A cadascuna d'aquestes entitats correspon un meridià o trajecte energètic extern (pel teixit subcutani) i un altre trajecte intern que va cap a cada òrgan o comporta.
Sobre el trajecte dels meridians es localitzen uns punts d'entrada i sortida d'energia. Amb l'ajuda d'agulles localitzades sobre aquests punts es pot obtenir una acció sobre l'energia.